Veu passiva

La veu passiva és una construcció verbal en algunes llengües per la qual es presenta al subjecte com a passiu (subjecte pacient), mentre que l'acció executada pel verb és exercida per un complement (complement agent) i no pel subjecte agent del verb en veu activa. La veu passiva converteix a un verb transitiu (que requereix un complement per tenir significat) en un verb intransitiu amb un sol argument principal possible (l'agent quan s'expressa mitjançant un adjunt marcat amb cas oblic o preposicional).^[1]

El grec, el llatí, entre d'altres llengües, posseeixen morfemes específics per a la veu passiva; en castellà el més semblant que hi ha és el morfema se de la construcció gramatical anomenada pasiva refleja. (Se vende piso = Un piso es vendido por alguien). L'anglès, l'espanyol i altres llengües neollatines o romàniques utilitzen construccions perifràstiques per formar la veu passiva: Verb ser en el temps de l'activa + participi del verb que es conjuga.^[2]^[3]

$FormaPassiva=VerbSer+Participi$

↑ «Oracions passives – Aula de català». [Consulta: 3 abril 2021].
↑ «Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana». [Consulta: 3 abril 2021].^{[Enllaç no actiu]}
↑ «Gramàtica essencial de la llengua catalana - Institut d'Estudis Catalans». [Consulta: 3 abril 2021].

[1] «Oracions passives – Aula de català». [Consulta: 3 abril 2021].

[2] «Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana». [Consulta: 3 abril 2021].^{[Enllaç no actiu]}

[3] «Gramàtica essencial de la llengua catalana - Institut d'Estudis Catalans». [Consulta: 3 abril 2021].

[1]

[2]

[3]